Com s'aprenen i ensenyen les ciències?

La manera en com s'aprenen les ciències reflecteix la concepció que té el mestre sobre com s’aprenen les ciències, és a dir, tot depèn de la manera d’ensenyar coneixement que tingui el mestre. Pot ser una manera més vivencial i pràctica on els infants facin preguntes, responguin ells mateixos, experimentin i manipulin a partir dels seus coneixements, les aportacions i la guia del mestre, deixant que els infants intervinguin i vulguin investigar sobre el fet que s’ha d’estudiar. O en canvi, d'una manera més teorica on el mestre dona més importància als continguts descriptius d’un llibre on esta tot explicat, on les intervencions dels infants són menys i les evidències obtingudes són a partir de l’observació sense viure res en primera persona.

Des del meu punt de vista, el meu mestre ideal és aquell que ensenya als seus alumnes construint aprenentatges junts, que deixa un paper important en les preguntes i respostes que fan els infants sobre la seva pròpia experiència, realitat i els seus coneixements previs on ells es qüestionen i reflexionen. Penso, que d’aquesta manera  apareix un procés d’ensenyament – aprenentatge significatiu.

Partint d’aquí, per tal d’explicar el model d’esser viu complex, jo hem basaré en la construcció d’aprenentatges com a construcció del coneixement.

Crec que és un mètode en el que gràcies a perseguir la interpretació de la realitat, els infants elaboren el seu propi coneixement a partir d’aquesta interpretació. El seu aprenentatge consistirà en l’evolució de les idees prèvies de l’alumne vers a unes altres científiques. Per portar a terme aquest tipus d’aprenentatge el mestre ha de conèixer les idees prèvies de l’alumnat per tal d’introduir noves, comparar-les amb les dels infants i fer-les evolucionar. Hem d’aprofitar la ment dels infants ja que està plena d’idees alternatives que ens poden ajudar a treballar les ciències d’una manera dinàmica i al seu gust, on ells gaudeixin dels projectes. Les activitats han de ser vivencials, de vinculació i d’imaginació. Hem de deixar volar la imaginació dels nens i que relacionin entre el pensar, el fer i el comunicar.

Us posaré un exemple:

Per començar, en la presentació del model d’esser viu a l’aula, per saber el que els infants coneixen sobre aquell esser que els hi presentem en primer lloc seria bo preguntar que en saben d’ell. Els infants contestaran segons els seus coneixements previs i aquí és on ha d’actuar el mestre aportant noves idees, corregint aquelles que no siguin del tot correctes i empènyer als petits a seguir experimentat i trobant informació sobre el treball que ens hem proposat.

Formem persones competents

Sovint els nens tenen series dificultats per relacionar i connectar les coses que expliquem a l’aula amb la vida quotidiana, el dia a dia i el medi però... Ens hem adonat que això passa perquè hi ha alguna cosa que no permet que relacionin i connectin? Potser si primer experimentem el medi i el transportem a l’aula ho entendrem millor?

Com a mestres hem de vincular la formació que donem a l’escola amb els reptes que depararan als nostres infants en un futur, en la seva vida adulta. Per tant, hem de ser conscients que la vida actual exigeix ciutadans i ciutadanes preparats per participar en les decisions que es prenen de manera col·lectiva, que el món econòmic i laboral exigeix persones capaces i versàtils que han d’estar disposades a formar-se i preparar-se constantment. Això doncs, hem de formar alumnes competents i capaços d’actuar en diverses situacions complexes i imprevisibles, amb capacitat d’adaptar-se a qualsevol medi sense dificultats. Penso que tot això ho podem fer gràcies a les competències que ens proporciona la ciència.

Hem d’aconseguir que els nostres alumnes siguin capaços d’identificar preguntes i obtenir conclusions amb la finalitat de comprendre i prendre decisions sobre el món actual. Aquesta competència la relacionem amb els 3 SABERS:

Saber coneixements... Passem els continguts a models.

Els infants porten una motxilla plena de preguntes sense resposta sobre fenòmens del món, sobre perquè succeeixen les coses i nosaltres som la figura (juntament amb la família) que els hi ha de donar respostes a totes aquelles preguntes. A partir de la formulació de les preguntes que els infants ens fan nosaltres TRANSMETEM informació per aclarir dubtes. Podem treballar a partir de models en lloc de transmetre continguts d’una manera pura i vivencial. A partir d’un model es poden fer prediccions i respondre preguntes, treballant els aprenentatges com a construcció de nous coneixements.

En el cas del model d’esser viu complex els infants és poden fer una sèrie de preguntes i respostes, com a mestres haurem d’aclarir.

Com a estudiant de la UAB vaig tenir una experiència amb un grill (model d’esser viu) la qual podem treballar a l’aula amb els infants. El primer dia se’ns va presentar el model d’esser viu que havíem de cuidar sense tenir cap tipus d’informació sobre com cuidar aquell grill. En el primer moment que el vam tenir entre les nostres mans vam començar a plantejar-nos les primeres preguntes:

·                            - Com viurà?

·                            - Que menja?

·                            - Que veu?

·                            - Dorm?

Entre d’altres... El vam portar cap a casa i durant 6 setmanes havíem de cuidar al grill i, per res del món podia morir. Durant aquells dies vam anar construint uns coneixements sobre aquell esser que nosaltres no teníem, cada pregunta que ens plantejàvem havíem de resoldre-la nosaltres mateixes. Durant l’experiència vam escriure un diari amb tot el que li passava al nostre grill i les preguntes que ens plantejàvem.

                      Aquí podeu veure el diari del  meu grill: DIARI DEL GRILL

El saber fer....  Respostes à Preguntes

Hem de tenir clar, sobretot davant del nostre paper de mestre, que totes les preguntes que els infants ens fan són vàlides, únicament podem diferenciar-les entre aquelles que ens permetin reconstruir un aprenentatge ja assolit o buscar informació sobre ell per contestar als infants.

La didàctica de la ciència implica una metodologia basada en la realització d’experiències i en enfrontar la resolució de problemes, plantejament de preguntes, hipòtesis i recerca d’evidències que permetin als infants explicar allò que està passant. Per tal de sistematitzar aquest procés podem proposar als infants expressar els seus coneixements i les seves evidències a través de diferents sistemes de representació, com per exemple maquetes, dibuixos, etc. 

En la meva experiència amb el grill, per expressar els coneixements que haviem assolit, vam representar-los mitjançant una maqueta pero això ho explicaré millor en la següent entrada.

Com a cas pràctic proposo treballar el “saber coneixements” i el "saber fer" amb els infants a classe a partir de l’observació d’un esser viu. Ells mateixos aniran plantejant-se preguntes que es poden resoldre entre tots a l’aula, fins i tot podem proposar la recerca d’informació ja sigui a l’escola o fora. També podem fer un diari amb imatges del dia a dia del grill on poden relatar les seves vivències. Penso que és una  manera de crear el concepte d’esser viu entre tots.

El saber ser/estar... La ciència com a construcció d’humanitat.

La ciència com a tal ajuda a la construcció de la identitat dels infants i a desenvolupar competències personals com per exemple les emocions, l’autoregulació, etc... Com a professionals de l’educació que som hem de fomentar les relacions socials a l’aula, el respecte i el companyerisme.

Estic segura que seguint aquest mètode formarem persones competents en tot els que ens proposem però sobretot hem de ser conscients en que hem de formar grans persones, humanes, solidaries i que tinguin en compte lo important que és el respecte pels demès.

Com veure els fenòmens del món des de diferents mirades?

Si ens parem a pensar podem veure que des de cada mirada, perspectiva o disciplina es veu alguna cosa dintre de cada fenomen. Quan volem treballar un fenomen del món amb els nens el podem treballar des de diferents disciplines a la vegada, d’aquesta manera veuran la seva realitat d’una manera més amplia i enriquidora que no tan sols es redueix a les característiques de la mirada des de la que ho estan observant. D’aquesta manera podem explicar un mateix fenomen del món de diferents maneres. Per el contrari, ens trobem que si decidim treballar un fenomen des d'una sola àrea l’infant és veurà limitat a entendre-ho només des d’aquesta mirada.

Per exemple, si ens disposem a treballar la primavera la podem treballar des de diferents mirades, perspectives o disciplines. Des de la mirada de les matemàtiques contant els tipus de flors que trobem en un espai determinat, des de la geografia situant cada tipus de flor en una zona geogràfica diferent, des de la biologia estudiant com és una flor per dins, les seves parts i la reproducció, des de la plàstica i l’art donant-li sentit als seus colors, des de la música amb el cant dels ocells i així ho podem fer amb la majoria de matèries.

A continuació us proposo treballar a l’aula el model d’esser viu grill des de diferents mirades:

Necessitem diversitat de mirades i perspectives per poder explicar als nostre alumnes per tal de que entenguin el fenomen d’una manera completa, encara que ens trobem amb la problemàtica de que el currículum limita molt a poder treballar els diferents fenòmens del món des de varies mirades, això fa que la visió sigui més transversal.

La ciència dels nostres petits experts

Com comentava en la meva anteriorment, els infants sempre estan plens de pregunten per fer en qualsevol situació sobre qualsevol cosa.  Basar-se en un aprenentatge a partir del plantejament de preguntes i respostes per part dels nens pot ser alhora el que els ajudi a entendre les coses millor i sigui un aprenentatge més significatiu per ells.

Proposo per treballar el model d’esser viu fer un esquema amb ells de totes aquelles petites coses que interfereixen en la vida del nostre esser viu i a partir d’aquí plantejar-se preguntes sobre les coses que entren i surten del seu cos.

Us posaré l’exemple de la meva experiència amb el meu petit grill a la universitat. En primer lloc ens vam plantejar que era el que li entrava dintre del seu cos i que era el que sortia fora. Nosaltres ens ho vam plantejar a partir de la seva estructura (individu, sistemes, aparells, òrgans, etc.), de les funcions que tenia (nutrició, reproducció i relacions) i dels fluxos que intervenien en aquest esser viu tenint en compte el medi extern que l’envoltava i el seu medi intern.  

Aquesta es una manera complexa per treballar-ho amb infants, és més, no és adequada a la seva edat però si la podem adaptar. Podem fer-ho de la següent manera:

En el cas de les funcions podem plantejar que és el que menja i com es reprodueix, o en el cas de l’estructura parlar dels seus òrgans i del seu sexe d’una manera molt general adaptada als seus coneixements previs. Parlar del sexe i diferenciar si l’esser viu és mascle o femella és una cosa que crida molt l’atenció dels petits, ho podem centrar per aquesta banda.

A partir d’aquí ens anirem adonant com gràcies a la ciència dels experts les preguntes ens van responen a com identificar un esser viu.

Seguint amb l’exemple que us poso sobre la meva experiència amb el petit grill, en el plantejament de “Que li entra i que li surt al nostre grill?” nosaltres vam elaborar una maqueta explicativa. En primer lloc vam fer un llistat de totes aquelles coses que entraven en el seu cos vista des de les diferents mirades i perspectives disciplinars i tot seguit, a partir d’aquest llistat vam fer un llistat de sortida respecte aquelles coses que entraven dintre d’ell. A la maqueta vam tenir en compte el seu medi més immediat, com era en pot en el que vivia, i el seu medi més mediat, l’entorn.

En aquest enllaç teniu el llistat de les coses que nosaltres ens vam plantejar que entraven i sortien del grill: MAQUETA. Què li entra i què li surt al nostre grill?

Per treballar amb els nens podem fer-ho de la mateixa manera, això si sempre adaptada al seu nivell.

Proposo fer una pluja d’idees sobre les coses que li entren a l’esser viu, sigui des de la perspectiva que sigui,
hem de ser conscients que totes són vàlides. Com a docents podem intervenir en corregir als infants i reconstruir els aprenentatges sempre que sigui adient. A partir d’aquí, ens plantejarem les coses que surten del seu cos i perquè. Segurament ens trobarem que els infants es centren bàsicament en el camp anatòmic i biològic, per això estem nosaltres per ajudar a obrir la seva ment perquè tan sols no li entra menjar o aire per respirar sinó que també té unes relacions com per exemple amb els nens.

Hem de fer-ho d’una manera física, vull dir, utilitzar fotografies, làmines, etc... perquè ells ho entenguin millor. Per exemple, penjar a la pissarra un dibuix de l’esser viu escollit, a la part on té la boca posar tot el que li entra i a la part del darrere posar tot el que li surt d’aquesta manera vivencial els infants poden tenir una imatge mental del que volem transmetre.

Processos i relacions per acabar d'entendre el model d'esser viu

Per acabar d’entendre l’esser viu i la seva transformació, així com la transformació del que entra i el que surt, hem de transmetre als nostres alumnes els processos que segueix i les relacions que hi  ha entre les diferents entitats.

Amb això vull dir que perquè els nostres infants acabin d’entendre com és el model d’esser viu complex haurem de mostrar-li els processos que segueix en el seu interior des de que entra una cosa (per exemple un aliment) fins que surt del seu cos. Com passa l’aigua que ingereix un animal a ser pipí? Com es converteixen els aliments en excrements?

Si només ens fixem en els estats, es a dir, en el que entra i en el que surt de l’esser viu sense explicar als nostres alumnes res més es perden els processos que segueixen aquets elements fins arribar a la seva transformació.

Com a mestres hem de fer-nos amb uns patrons que ens permetin explicar el model d’esser viu per qualsevol esser. Per exemple, buscarem un patró que ens permeti explicar i fer entendre als nostres alumnes el sistema reproductiu de diferents esser vius. Per exemple, des de que l’òvul és fecundat o, en el cas de les planes des de que posem la llavor, fins que neix el nou esser.

En aquest vídeo podreu veure el resultat del projecte de model d’esser viu complex de l’escola Vedruna – Vall de Terrassa. Ells van fer un projecte sobre els conills i per entendre els processos i relacions pels que passava aquest esser viu van observar l’interior d’un conill mort, els seus òrgans i els seus sistemes.

A continuació teniu el blog que van elaborar els mestres fent explicació de com havien portat a terme el projecte amb infants de 5 – 6 anys (P-5)

                                                          Blog projecte "El conill"