Com comentava en la meva anteriorment, els infants sempre estan plens de pregunten per fer en qualsevol situació
sobre qualsevol cosa. Basar-se en un
aprenentatge a partir del plantejament de preguntes i respostes per part dels
nens pot ser alhora el que els ajudi a entendre les coses millor i sigui un
aprenentatge més significatiu per ells.
Proposo per treballar el model d’esser
viu fer un esquema amb ells de totes aquelles petites coses que interfereixen en
la vida del nostre esser viu i a partir d’aquí plantejar-se preguntes sobre les
coses que entren i surten del seu cos.
Us posaré l’exemple de la meva experiència
amb el meu petit grill a la universitat. En primer lloc ens vam plantejar que
era el que li entrava dintre del seu cos i que era el que sortia fora.
Nosaltres ens ho vam plantejar a partir de la seva estructura (individu,
sistemes, aparells, òrgans, etc.), de les funcions que tenia (nutrició,
reproducció i relacions) i dels fluxos que intervenien en aquest esser
viu tenint en compte el medi extern que l’envoltava i el seu medi intern.
Aquesta es una manera complexa per treballar-ho amb infants, és més, no és
adequada a la seva edat però si la podem adaptar. Podem fer-ho de la següent
manera:
En el cas de les funcions podem
plantejar que és el que menja i com es reprodueix, o en el cas de l’estructura
parlar dels seus òrgans i del seu sexe d’una manera molt general adaptada als
seus coneixements previs. Parlar del sexe i diferenciar si l’esser viu és
mascle o femella és una cosa que crida molt l’atenció dels petits, ho podem
centrar per aquesta banda.
A partir d’aquí ens anirem adonant
com gràcies a la ciència dels experts les preguntes ens van responen a com
identificar un esser viu.
Seguint amb l’exemple que us poso
sobre la meva experiència amb el petit grill, en el plantejament de “Que li entra i que li surt al nostre grill?”
nosaltres vam elaborar una maqueta explicativa. En primer lloc vam fer un
llistat de totes aquelles coses que entraven en el seu cos vista des de les
diferents mirades i perspectives disciplinars i tot seguit, a partir d’aquest
llistat vam fer un llistat de sortida respecte aquelles coses que entraven
dintre d’ell. A la maqueta vam tenir en compte el seu medi més immediat, com
era en pot en el que vivia, i el seu medi més mediat, l’entorn.
En aquest enllaç teniu el llistat de les coses que nosaltres ens vam plantejar que entraven i sortien del grill: MAQUETA. Què li entra i què li surt al nostre grill?
Per treballar amb els nens podem
fer-ho de la mateixa manera, això si sempre adaptada al seu nivell.
Proposo fer
una pluja d’idees sobre les coses que li entren a l’esser viu, sigui des de la
perspectiva que sigui,
hem de ser conscients que totes són vàlides. Com a docents podem intervenir en corregir als infants i reconstruir els aprenentatges sempre que sigui adient. A partir d’aquí, ens plantejarem les coses que surten del seu cos i perquè. Segurament ens trobarem que els infants es centren bàsicament en el camp anatòmic i biològic, per això estem nosaltres per ajudar a obrir la seva ment perquè tan sols no li entra menjar o aire per respirar sinó que també té unes relacions com per exemple amb els nens.
hem de ser conscients que totes són vàlides. Com a docents podem intervenir en corregir als infants i reconstruir els aprenentatges sempre que sigui adient. A partir d’aquí, ens plantejarem les coses que surten del seu cos i perquè. Segurament ens trobarem que els infants es centren bàsicament en el camp anatòmic i biològic, per això estem nosaltres per ajudar a obrir la seva ment perquè tan sols no li entra menjar o aire per respirar sinó que també té unes relacions com per exemple amb els nens.
Hem de fer-ho d’una manera física,
vull dir, utilitzar fotografies, làmines, etc... perquè ells ho entenguin
millor. Per exemple, penjar a la pissarra un dibuix de l’esser viu escollit, a
la part on té la boca posar tot el que li entra i a la part del darrere posar
tot el que li surt d’aquesta manera vivencial els infants poden tenir una
imatge mental del que volem transmetre.


No hay comentarios:
Publicar un comentario