Formem persones competents

Sovint els nens tenen series dificultats per relacionar i connectar les coses que expliquem a l’aula amb la vida quotidiana, el dia a dia i el medi però... Ens hem adonat que això passa perquè hi ha alguna cosa que no permet que relacionin i connectin? Potser si primer experimentem el medi i el transportem a l’aula ho entendrem millor?

Com a mestres hem de vincular la formació que donem a l’escola amb els reptes que depararan als nostres infants en un futur, en la seva vida adulta. Per tant, hem de ser conscients que la vida actual exigeix ciutadans i ciutadanes preparats per participar en les decisions que es prenen de manera col·lectiva, que el món econòmic i laboral exigeix persones capaces i versàtils que han d’estar disposades a formar-se i preparar-se constantment. Això doncs, hem de formar alumnes competents i capaços d’actuar en diverses situacions complexes i imprevisibles, amb capacitat d’adaptar-se a qualsevol medi sense dificultats. Penso que tot això ho podem fer gràcies a les competències que ens proporciona la ciència.

Hem d’aconseguir que els nostres alumnes siguin capaços d’identificar preguntes i obtenir conclusions amb la finalitat de comprendre i prendre decisions sobre el món actual. Aquesta competència la relacionem amb els 3 SABERS:

Saber coneixements... Passem els continguts a models.

Els infants porten una motxilla plena de preguntes sense resposta sobre fenòmens del món, sobre perquè succeeixen les coses i nosaltres som la figura (juntament amb la família) que els hi ha de donar respostes a totes aquelles preguntes. A partir de la formulació de les preguntes que els infants ens fan nosaltres TRANSMETEM informació per aclarir dubtes. Podem treballar a partir de models en lloc de transmetre continguts d’una manera pura i vivencial. A partir d’un model es poden fer prediccions i respondre preguntes, treballant els aprenentatges com a construcció de nous coneixements.

En el cas del model d’esser viu complex els infants és poden fer una sèrie de preguntes i respostes, com a mestres haurem d’aclarir.

Com a estudiant de la UAB vaig tenir una experiència amb un grill (model d’esser viu) la qual podem treballar a l’aula amb els infants. El primer dia se’ns va presentar el model d’esser viu que havíem de cuidar sense tenir cap tipus d’informació sobre com cuidar aquell grill. En el primer moment que el vam tenir entre les nostres mans vam començar a plantejar-nos les primeres preguntes:

·                            - Com viurà?

·                            - Que menja?

·                            - Que veu?

·                            - Dorm?

Entre d’altres... El vam portar cap a casa i durant 6 setmanes havíem de cuidar al grill i, per res del món podia morir. Durant aquells dies vam anar construint uns coneixements sobre aquell esser que nosaltres no teníem, cada pregunta que ens plantejàvem havíem de resoldre-la nosaltres mateixes. Durant l’experiència vam escriure un diari amb tot el que li passava al nostre grill i les preguntes que ens plantejàvem.

                      Aquí podeu veure el diari del  meu grill: DIARI DEL GRILL

El saber fer....  Respostes à Preguntes

Hem de tenir clar, sobretot davant del nostre paper de mestre, que totes les preguntes que els infants ens fan són vàlides, únicament podem diferenciar-les entre aquelles que ens permetin reconstruir un aprenentatge ja assolit o buscar informació sobre ell per contestar als infants.

La didàctica de la ciència implica una metodologia basada en la realització d’experiències i en enfrontar la resolució de problemes, plantejament de preguntes, hipòtesis i recerca d’evidències que permetin als infants explicar allò que està passant. Per tal de sistematitzar aquest procés podem proposar als infants expressar els seus coneixements i les seves evidències a través de diferents sistemes de representació, com per exemple maquetes, dibuixos, etc. 

En la meva experiència amb el grill, per expressar els coneixements que haviem assolit, vam representar-los mitjançant una maqueta pero això ho explicaré millor en la següent entrada.

Com a cas pràctic proposo treballar el “saber coneixements” i el "saber fer" amb els infants a classe a partir de l’observació d’un esser viu. Ells mateixos aniran plantejant-se preguntes que es poden resoldre entre tots a l’aula, fins i tot podem proposar la recerca d’informació ja sigui a l’escola o fora. També podem fer un diari amb imatges del dia a dia del grill on poden relatar les seves vivències. Penso que és una  manera de crear el concepte d’esser viu entre tots.

El saber ser/estar... La ciència com a construcció d’humanitat.

La ciència com a tal ajuda a la construcció de la identitat dels infants i a desenvolupar competències personals com per exemple les emocions, l’autoregulació, etc... Com a professionals de l’educació que som hem de fomentar les relacions socials a l’aula, el respecte i el companyerisme.

Estic segura que seguint aquest mètode formarem persones competents en tot els que ens proposem però sobretot hem de ser conscients en que hem de formar grans persones, humanes, solidaries i que tinguin en compte lo important que és el respecte pels demès.