Com s'aprenen i ensenyen les ciències?

La manera en com s'aprenen les ciències reflecteix la concepció que té el mestre sobre com s’aprenen les ciències, és a dir, tot depèn de la manera d’ensenyar coneixement que tingui el mestre. Pot ser una manera més vivencial i pràctica on els infants facin preguntes, responguin ells mateixos, experimentin i manipulin a partir dels seus coneixements, les aportacions i la guia del mestre, deixant que els infants intervinguin i vulguin investigar sobre el fet que s’ha d’estudiar. O en canvi, d'una manera més teorica on el mestre dona més importància als continguts descriptius d’un llibre on esta tot explicat, on les intervencions dels infants són menys i les evidències obtingudes són a partir de l’observació sense viure res en primera persona.

Des del meu punt de vista, el meu mestre ideal és aquell que ensenya als seus alumnes construint aprenentatges junts, que deixa un paper important en les preguntes i respostes que fan els infants sobre la seva pròpia experiència, realitat i els seus coneixements previs on ells es qüestionen i reflexionen. Penso, que d’aquesta manera  apareix un procés d’ensenyament – aprenentatge significatiu.

Partint d’aquí, per tal d’explicar el model d’esser viu complex, jo hem basaré en la construcció d’aprenentatges com a construcció del coneixement.

Crec que és un mètode en el que gràcies a perseguir la interpretació de la realitat, els infants elaboren el seu propi coneixement a partir d’aquesta interpretació. El seu aprenentatge consistirà en l’evolució de les idees prèvies de l’alumne vers a unes altres científiques. Per portar a terme aquest tipus d’aprenentatge el mestre ha de conèixer les idees prèvies de l’alumnat per tal d’introduir noves, comparar-les amb les dels infants i fer-les evolucionar. Hem d’aprofitar la ment dels infants ja que està plena d’idees alternatives que ens poden ajudar a treballar les ciències d’una manera dinàmica i al seu gust, on ells gaudeixin dels projectes. Les activitats han de ser vivencials, de vinculació i d’imaginació. Hem de deixar volar la imaginació dels nens i que relacionin entre el pensar, el fer i el comunicar.

Us posaré un exemple:

Per començar, en la presentació del model d’esser viu a l’aula, per saber el que els infants coneixen sobre aquell esser que els hi presentem en primer lloc seria bo preguntar que en saben d’ell. Els infants contestaran segons els seus coneixements previs i aquí és on ha d’actuar el mestre aportant noves idees, corregint aquelles que no siguin del tot correctes i empènyer als petits a seguir experimentat i trobant informació sobre el treball que ens hem proposat.